Aquest cap de setmana s’apleguen a Ferreries joves (i no tan joves) provinents dels diversos territoris de parla catalana, especialment de Menorca i de Mallorca, on l’Acampallengua és un punt de trobada obligat per als qui creuen i s’estimen la llengua i la cultura pròpia. L’Acampallengua és sinònim de música, de festa, de llengua, de voluntariat, participació ciutadana,...
I açò encara resulta estrany, o poc habitual, perquè desmunta el tòpic del desinterès dels joves i perquè encara ens costa viure i conviure amb normalitat i sense complexos en la nostra llengua a ca nostra.
D’exemples en podem trobar cada dia i justament és de plena actualitat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, un Estatut que representa la voluntat i la veu d’un poble.
Una sentència que posa en evidència que l’estat Espanyol veu com una amenaça el que per a nosaltres és un senyal de normalitat i d’identitat.
Viure íntegrament i amb normalitat en català als territoris on aquesta és la llengua pròpia no hauria de ser una utopia ni hauria de ser vist com un greuge per ningú. És un dret que, com a poble, tenim (encara que alguns ens ho vulguin fer oblidar).
De tota manera, encara que les lleis són importants, no ens limiten. Tenim molta més força les persones: l’actitud i l’actuació de tots nosaltres sí que és fonamental.
I la nostra cultura, la nostra llengua té el futur assegurat si aquest jovent (i tots els que som aquí) feim tot el possible, en la nostra vida diària, per fer present el català, per oferir-lo als nouvinguts i per identificar-nos davant el món, és a dir, “per ser qui som i per ser com som” (com diu Bernat Joan i Marí).
I com que pensam que aquestes reivindicacions no estan renyides amb la celebració esperam que aquest sigui un cap de setmana de convivència, d’aprenentatge i sobretot, de festa!!
Ferreries, 3 de juliol de 2010.
I açò encara resulta estrany, o poc habitual, perquè desmunta el tòpic del desinterès dels joves i perquè encara ens costa viure i conviure amb normalitat i sense complexos en la nostra llengua a ca nostra.
D’exemples en podem trobar cada dia i justament és de plena actualitat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, un Estatut que representa la voluntat i la veu d’un poble.
Una sentència que posa en evidència que l’estat Espanyol veu com una amenaça el que per a nosaltres és un senyal de normalitat i d’identitat.
Viure íntegrament i amb normalitat en català als territoris on aquesta és la llengua pròpia no hauria de ser una utopia ni hauria de ser vist com un greuge per ningú. És un dret que, com a poble, tenim (encara que alguns ens ho vulguin fer oblidar).
De tota manera, encara que les lleis són importants, no ens limiten. Tenim molta més força les persones: l’actitud i l’actuació de tots nosaltres sí que és fonamental.
I la nostra cultura, la nostra llengua té el futur assegurat si aquest jovent (i tots els que som aquí) feim tot el possible, en la nostra vida diària, per fer present el català, per oferir-lo als nouvinguts i per identificar-nos davant el món, és a dir, “per ser qui som i per ser com som” (com diu Bernat Joan i Marí).
I com que pensam que aquestes reivindicacions no estan renyides amb la celebració esperam que aquest sigui un cap de setmana de convivència, d’aprenentatge i sobretot, de festa!!
Ferreries, 3 de juliol de 2010.
